lo_marraco

Lo Marraco i els seus incodicionals ...els nens.

Si hi ha una imatge representativa de Lleida, a part de la Seu
Vella, aquesta és Lo Marraco. Amb unes mides poc discretes:
alçada 3,75 metres, amplada 2,90 metres i llargària 8,50 metres, lo
Marraco és un drac estretament lligat a la cultura tradicional de la
ciutat i que, lluny de tenir una imatge salvatge i despietada que
pot espantar als nens, té una màgia que el porta a tenir una connexió especial amb la gent, especialment amb tots els lleidatans.

El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i malèvol a qui
els adults apel·laven per aconseguir que la mainada fos més
obedient; una mena d’home del sac. Sembla ser que al principi
del segle passat, un grup de lleidatans van decidir convertir
aquesta bèstia imaginària en quelcom real i, d’aquesta manera,
es va construir el primer Marraco que tenia com a tret característic
el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per
la cua (la llengua de la fera actuava com un rascaculs). La vida
d’aquest primer Marraco va ser curta (de 1907 a 1915). A petició
popular, un segon Marraco va néixer el 1941. Aquesta bèstia
s’empassava també les criatures però havia de ser transportada
per un grup d’homes. Com que això resultava poc pràctic, lo
Marraco va deixar de sortir el 1951. Va ser finalment al 1957 quan
es va crear un primer Marraco amb rodes que movia el cap i el
coll, però que ja no menjava criatures. Finalment, la darrera versió
d’aquesta bèstia és la que ha arribat fins al dia d’avui, tot i
haver patit diferents retocs –el 1982 es va haver de restaurar per
les inundacions. La darrera millora va ser el 1993 i, des d’aleshores,
Lo Marraco no és perd cap festa popular de la ciutat,especialment
les festes de maig en honor a Sant Anastasi.

Lo Marraco del 1957, a la plaça Catalunya,cruïlla amb carrer Acadèmia. Tot un esdeveniment per a Lleida ...els caçadors que l'acompanyaven, l'havien caçat al Montsec. L'antic Marraco (foto de més avall) ja era història.

 

Antic Marraco, fins el 1957. Aquesta bèstia provocava el no dormir de tota la canalla de l'època. Se'ls engolia per la boca i relliscaven dins seu per un petit tobogan sortint pel darrera, tal i com conta Jordi Curcó en la seva obra "Els gegants, cap-grossos i lo marraco de Lleida".
Interior del Marraco ...no us el imaginaveu així?

Marraco anys 70 Marraco anys 50

Marraco anys 40